El ritme

Hi ha moltes formes de jugar a bàsquetbol, però l'únic que és segur és que s'ha d'intentar tenir sempre una alta concentració. Més o menys concentració no equival a tenir un ritme més o menys alt de joc, equival a estar o no dintre el partit. Soc partidari d'un alt ritme de joc d'una alta intensitat defensiva, encara que això no signifiqui defensar més lluny de la cistella propia. S'han de preveure els moviments que puguin fer els rivals, i s'ha d'atacar amb un ritme alt, que no vol dir precipitat,sinó intens.

Si estas concentrat amb un ritme alt, ets invencible. Si estas concentrat amb poc ritme t'exposes a tenir un rival que busqui un altre estil de joc, i et costarà més imposar el teu estil.

La inspiració o la lògica??

Una cosa que sempre dic als meus jugadors, es que jo no estic dins a la pista, jo no puc encistellar al seu lloc, jo puc aconsellar-los que s'ha de fer i com s'ha de fer, però no ho puc fer per ells. A que ve això? a que en alguns moments ells decideixen jugades que no són les més lògiques en aquells moments, però si, que son bones, ja que estan amb confiança de jugar-se-la. 

I si es falla? No passa res, se'ls explica, com s'hauria d'haver jugat en aquell moment, però se l'anima, ja que si creia que en aquell moment havia d'intentar-ho, doncs perfecte, a la pròxima entrarà, mai s'ha d'anar amb por. Un jugador de bàsquet mai ha de tenir por, el que ha de tenir clar és que al seu voltant hi ha 4 jugadors més dins a la pista, però por mai. 

Quan un està segur d'ell mateix, no sol fallar.

Encara que la lògica indiqui una altra cosa, la inspiració del moment s'ha d'aprofitar.

I, sempre s'ha de tenir en compte la lògica del joc. Ja que sense ella no seria bàsquetbol, que seria? Tot menys basquetbol.

Com es juga a bàsquetbol

S'ha de jugar amb alegria, amb companyerisme, amb solidaritat i sense por.

En el mon del bàsquet és molt senzill jugar, simplement has de jugar en equip i confiar en tots els membres de l'equip. Ajudar a millorar als altres i demanar que t'ajudin a millorar, escoltar els bons consells i sempre estar disposat a millorar.

S'ha de buscar sempre la millor opció, no s'ha de ser egoista i si, jugador d'equip. I sempre tenir aquella alegria en el joc, aquell intangible, el saber valorar que quan es fa una assistència són 2 els que estan contents, qui fa la passada i qui fa la cistella, imagineus en una jugada en la que participa tot l'equip. Això no vol dir que hagi de tocar tothom la pilota, sinó que creant un espai, fent bloquejos i creant ocasions per als altres.

No en tinc ni idea de bàsquet.

Anecdota personal de qui fa aquest bloc, Jordi Moreno, entrenador del cadet del Club Bàsquet Amposta.

Estava presenciant el partit que estava jugant el junior del Club Bàsquet Amposta enfront el junior del Masia Bou de Valls, quan hi va haver un contacte entre 2 jugadors Ian, del CBA i, el 15 del Masia Bou, un contacte en el que Ian tenia la posició amb el cos i van xocar. Un contacte que l'àrbitre va considerar que era punible de ser sancionat amb falta personal. Fins això tot normal, l'únic que el jugador del Masia Bou es va picar i buscava brega, quan Ian l'únic que va fer es disculpar-se simplement, jugada en la que jo crec que no es tenia que disculpar, i jo, alçant la veu vaig dir 15, això és bàsquet!!!, referint-me que el contacte dins el món del bàsquet és habitual.

Al soltar, jo aquesta frase, va saltar un seguidor de l'equip visitant, dient, "esto es basquet, que ha de ser esto basket? esto es rugby, no basket". Jo li vaig dir educadament, amb tot el respecte, per evitar mals majors, que éra una jugada normal, però aquell senyor, em deia que no i em va acabar dient que "no tienes ni idea de basket", jo amb nois que entreno jo, al meu costat, simplement vaig somriure. El partit ja estava calent amb anterioritat, però jo no havia dit res, després d'aquesta jugada, encara es va escalfar més el partit. I quan jugadors del Masia Bou feien faltes clamoroses, saltava i deia aquest senyor, no, tranquilos esto es basket. Jo simplement vaig preferir callar i ignorar-lo. Inclòs quan l'Amposta va fer jugades molt maques, em deien que li digués això és bàsquet, jo vaig evitar-ho.

Punt i apart, el lamentable final de partit, on jugadors del nostre equip van perdre els papers, i van tenir una actuació lamentable d'un equip que està guanyant per una gran diferència.

En tindré més o menys d'idea de basquetbol, però alguna cosa sé, i us asseguro que intento anar aprenent dia a dia, i adquirint nous coneixements.

Pensaments abans del primer partit

Que penso jo (Jordi Moreno Ros) com a entrenador el dia abans del primer partit de la temporada, els dubtes típics, com anirà, etc.

No vull que es pugui pensar que soc un pretenciós o vull tenir molt protagonisme, simplement voldria indicar un estat d'ànim.

Primer que tot tinc il·lusió, il·lusió de veure com funciona aquest nou grup i com evoluciona.

També tinc inseguretat, la inseguretat de com respondran jugadors que no han jugat mai junts, que juguen per primer cop federats, etc.

Tinc nervis, nervis però que m'agraden, aquell estat de tensió, de responsabilitat, de veure plasmat el que es fa als entrenaments, durant el partit.

Tinc la seguretat que tots els nois s'esforçaran al màxim, i que seran competidors, ja que és una cosa que es contagia, i que transmeto als meus jugadors, i que fins el darrer segon no deixaran cap pilota per perduda.

La tranquilitat que l'equip serà un equip seriós, i les ganes que aconsegueixin divertir-se a la pista.

La importància de la il·lusió

La il·lusió és el que ens mou en aquest món, en aquest esport, és el que ens ajuda a progressar, a millorar, a tirar endavant, a créixer.

La il·lusió s'ha d'alimentar, s'ha d'ajudar a fer-la créixer i s'ha de tenir la voluntat de tenir-la i contagiar-la. Quan fas alguna cosa amb il·lusió, la contagies, i provoques que la resta s'il·lusioni.
Quan et falti una mica d'aquesta il·lusió segur que al teu voltant trobaràs algú il·lusionat, per a recordar-te, com has de progressar i millorar.

La il·lusió del primer partit, la il·lusió de millorar el resultat del primer partit, la primera victòria, la primera cistella del jugador, el partit en que es millora en cert aspecte del joc, i el partit en que es juga pitjor però els companys milloren i et fan millorar. Tot això t'il·lusiona i et fa progressar.

Que mai ens falti la il·lusió.

Anem creixent

Anem creixent, encara que s'empenyin en que no hauríem de fer-ho, anem creixent.

Aquesta temporada continuem apostant per la base, que és el que realment ens importa, formar joves jugadors, fer-los creixer mitjançant una disciplina esportiva de joc d'equip, companyerisme i diversió. Aquest any tenim 2 nous equips pre-infantils, un mascul·lí i un altre femení. Consolidant els altres equips que ja teniem, un cadet mascul·lí, un cadet femení, un junior mascul·lí i la creació d'un Senior B.

Amb l'escola de bàsquet que dona suport a aquest grup, que juga en els jocs escolars, organitzats pels Consells Esportius. L'escola és la base dels equips federats, sense l'escola no continuaríem creixent, i no avançariem en la nostra intenció: Educar en l'esport.

Nova temporada, noves il·lusions, mateixos problemes

Comença el curs basquetbolístic 2008-2009, una nova temporada on elclub vol seguir creixent, creixent en els valors esportius, creixent educant en la cultura de l'esforç als jugadors i jugadores, creixent amb el bon ambient que hi ha entre els equips i ajudant-nos tots el màxim possible i donant suport a tots. L'important d'aquest club és consolidar la base i no parar de creixer, que tothom que vulgui fer bàsquet pugui practicar i gaudir d'aquest esport.

Sempre que s'inicia una temporada hi ha unes noves il·lusions, es formen nous equips, nous grups de jugadors, uns es retroben altres canvien de categoria, sempre hi ha aquesta il·lusió de pensar a veure com anirà, com seran els rivals, les ganes de competir, etc.

Mateixos problemes d'horaris, d'infraestructures, bé de gent que mana que es creu que pot fer el que vulgui i quan vulgui però això ja és un altre cas.

Intentaré aquest any tenir més actualitzat aquest blog, a veure com va tot.