La inspiració o la lògica??

Una cosa que sempre dic als meus jugadors, es que jo no estic dins a la pista, jo no puc encistellar al seu lloc, jo puc aconsellar-los que s'ha de fer i com s'ha de fer, però no ho puc fer per ells. A que ve això? a que en alguns moments ells decideixen jugades que no són les més lògiques en aquells moments, però si, que son bones, ja que estan amb confiança de jugar-se-la. 

I si es falla? No passa res, se'ls explica, com s'hauria d'haver jugat en aquell moment, però se l'anima, ja que si creia que en aquell moment havia d'intentar-ho, doncs perfecte, a la pròxima entrarà, mai s'ha d'anar amb por. Un jugador de bàsquet mai ha de tenir por, el que ha de tenir clar és que al seu voltant hi ha 4 jugadors més dins a la pista, però por mai. 

Quan un està segur d'ell mateix, no sol fallar.

Encara que la lògica indiqui una altra cosa, la inspiració del moment s'ha d'aprofitar.

I, sempre s'ha de tenir en compte la lògica del joc. Ja que sense ella no seria bàsquetbol, que seria? Tot menys basquetbol.