La inspiració o la lògica??

Una cosa que sempre dic als meus jugadors, es que jo no estic dins a la pista, jo no puc encistellar al seu lloc, jo puc aconsellar-los que s'ha de fer i com s'ha de fer, però no ho puc fer per ells. A que ve això? a que en alguns moments ells decideixen jugades que no són les més lògiques en aquells moments, però si, que son bones, ja que estan amb confiança de jugar-se-la. 

I si es falla? No passa res, se'ls explica, com s'hauria d'haver jugat en aquell moment, però se l'anima, ja que si creia que en aquell moment havia d'intentar-ho, doncs perfecte, a la pròxima entrarà, mai s'ha d'anar amb por. Un jugador de bàsquet mai ha de tenir por, el que ha de tenir clar és que al seu voltant hi ha 4 jugadors més dins a la pista, però por mai. 

Quan un està segur d'ell mateix, no sol fallar.

Encara que la lògica indiqui una altra cosa, la inspiració del moment s'ha d'aprofitar.

I, sempre s'ha de tenir en compte la lògica del joc. Ja que sense ella no seria bàsquetbol, que seria? Tot menys basquetbol.

Com es juga a bàsquetbol

S'ha de jugar amb alegria, amb companyerisme, amb solidaritat i sense por.

En el mon del bàsquet és molt senzill jugar, simplement has de jugar en equip i confiar en tots els membres de l'equip. Ajudar a millorar als altres i demanar que t'ajudin a millorar, escoltar els bons consells i sempre estar disposat a millorar.

S'ha de buscar sempre la millor opció, no s'ha de ser egoista i si, jugador d'equip. I sempre tenir aquella alegria en el joc, aquell intangible, el saber valorar que quan es fa una assistència són 2 els que estan contents, qui fa la passada i qui fa la cistella, imagineus en una jugada en la que participa tot l'equip. Això no vol dir que hagi de tocar tothom la pilota, sinó que creant un espai, fent bloquejos i creant ocasions per als altres.