Wednesday, October 22, 2008

No en tinc ni idea de bàsquet.

Anecdota personal de qui fa aquest bloc, Jordi Moreno, entrenador del cadet del Club Bàsquet Amposta.

Estava presenciant el partit que estava jugant el junior del Club Bàsquet Amposta enfront el junior del Masia Bou de Valls, quan hi va haver un contacte entre 2 jugadors Ian, del CBA i, el 15 del Masia Bou, un contacte en el que Ian tenia la posició amb el cos i van xocar. Un contacte que l'àrbitre va considerar que era punible de ser sancionat amb falta personal. Fins això tot normal, l'únic que el jugador del Masia Bou es va picar i buscava brega, quan Ian l'únic que va fer es disculpar-se simplement, jugada en la que jo crec que no es tenia que disculpar, i jo, alçant la veu vaig dir 15, això és bàsquet!!!, referint-me que el contacte dins el món del bàsquet és habitual.

Al soltar, jo aquesta frase, va saltar un seguidor de l'equip visitant, dient, "esto es basquet, que ha de ser esto basket? esto es rugby, no basket". Jo li vaig dir educadament, amb tot el respecte, per evitar mals majors, que éra una jugada normal, però aquell senyor, em deia que no i em va acabar dient que "no tienes ni idea de basket", jo amb nois que entreno jo, al meu costat, simplement vaig somriure. El partit ja estava calent amb anterioritat, però jo no havia dit res, després d'aquesta jugada, encara es va escalfar més el partit. I quan jugadors del Masia Bou feien faltes clamoroses, saltava i deia aquest senyor, no, tranquilos esto es basket. Jo simplement vaig preferir callar i ignorar-lo. Inclòs quan l'Amposta va fer jugades molt maques, em deien que li digués això és bàsquet, jo vaig evitar-ho.

Punt i apart, el lamentable final de partit, on jugadors del nostre equip van perdre els papers, i van tenir una actuació lamentable d'un equip que està guanyant per una gran diferència.

En tindré més o menys d'idea de basquetbol, però alguna cosa sé, i us asseguro que intento anar aprenent dia a dia, i adquirint nous coneixements.

Friday, October 10, 2008

Pensaments abans del primer partit

Que penso jo (Jordi Moreno Ros) com a entrenador el dia abans del primer partit de la temporada, els dubtes típics, com anirà, etc.

No vull que es pugui pensar que soc un pretenciós o vull tenir molt protagonisme, simplement voldria indicar un estat d'ànim.

Primer que tot tinc il·lusió, il·lusió de veure com funciona aquest nou grup i com evoluciona.

També tinc inseguretat, la inseguretat de com respondran jugadors que no han jugat mai junts, que juguen per primer cop federats, etc.

Tinc nervis, nervis però que m'agraden, aquell estat de tensió, de responsabilitat, de veure plasmat el que es fa als entrenaments, durant el partit.

Tinc la seguretat que tots els nois s'esforçaran al màxim, i que seran competidors, ja que és una cosa que es contagia, i que transmeto als meus jugadors, i que fins el darrer segon no deixaran cap pilota per perduda.

La tranquilitat que l'equip serà un equip seriós, i les ganes que aconsegueixin divertir-se a la pista.

Wednesday, October 8, 2008

La importància de la il·lusió

La il·lusió és el que ens mou en aquest món, en aquest esport, és el que ens ajuda a progressar, a millorar, a tirar endavant, a créixer.

La il·lusió s'ha d'alimentar, s'ha d'ajudar a fer-la créixer i s'ha de tenir la voluntat de tenir-la i contagiar-la. Quan fas alguna cosa amb il·lusió, la contagies, i provoques que la resta s'il·lusioni.
Quan et falti una mica d'aquesta il·lusió segur que al teu voltant trobaràs algú il·lusionat, per a recordar-te, com has de progressar i millorar.

La il·lusió del primer partit, la il·lusió de millorar el resultat del primer partit, la primera victòria, la primera cistella del jugador, el partit en que es millora en cert aspecte del joc, i el partit en que es juga pitjor però els companys milloren i et fan millorar. Tot això t'il·lusiona i et fa progressar.

Que mai ens falti la il·lusió.

Wednesday, October 1, 2008

Anem creixent

Anem creixent, encara que s'empenyin en que no hauríem de fer-ho, anem creixent.

Aquesta temporada continuem apostant per la base, que és el que realment ens importa, formar joves jugadors, fer-los creixer mitjançant una disciplina esportiva de joc d'equip, companyerisme i diversió. Aquest any tenim 2 nous equips pre-infantils, un mascul·lí i un altre femení. Consolidant els altres equips que ja teniem, un cadet mascul·lí, un cadet femení, un junior mascul·lí i la creació d'un Senior B.

Amb l'escola de bàsquet que dona suport a aquest grup, que juga en els jocs escolars, organitzats pels Consells Esportius. L'escola és la base dels equips federats, sense l'escola no continuaríem creixent, i no avançariem en la nostra intenció: Educar en l'esport.